Artur

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈtur/, occidental /aɾˈtuɾ/
• Rimes: -uɾ
• Etimologia: Del llatí Arturus, de l’anglès Arthur, d’origen cèltic *artos ‎(«ós»).

Nom propi

Artur

1. Prenom masculí

Variants

• Artús

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Arthur ^(en)
• Basc: Artur ^(eu)
• Castellà: Arturo ^(es)
• Francès: Arthur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ar·tur (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Noms de la població, Idescat

Basc

Nom propi

Artur anim.

1. Prenom masculí, equivalent al català Artur.

Declinació

Nom propi animat en consonant Cas Indefinit Absolutiu Artur Ergatiu Arturrek Datiu Arturri Genitiu Arturren Comitatiu Arturrekin Benefactiu Arturrentzat Instrumental Arturrez Causal Arturrengatik Locatius Inessiu Arturrengan Ablatiu Arturrengandik Al·latiu Arturrengana Terminatiu Arturrenganaino Al·l. direcional Arturrenganantz Gen. locatiu Arturrenganako