Ariminius

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès mitjà
[modifica]

  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom propi[modifica]

Ariminius m.

  1. Armini (cabdill germànic)
  • Exemples:
"On luy mâda d'Allemaigne, que ſ'il le trouuoit bon on le deferoit d'Ariminius par poiſon."[1] — Des d'Alemanya li feren saber que, si ho trobava bé, l'alliberarien d'Armini amb verí.[2]

Vegeu també[modifica]

  1. de Montaigne, Michel. «De l'Vtilité & de l'Honnesteté - Chap. I.». A: Les Essais de Michel Seigneur de Montaigne, 1602. París: Abel L'Angelier, p. 811.
  2. de Montaigne, Michel; Alonso, Vicent (trad.). Assaigs - Llibre tercer, 2012. Barcelona: labutxaca, 2008, p. 9. ISBN 978-84-9930-505-9.

Descendents[modifica]