Vés al contingut

-ism

De Viccionari

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈɪz.əm/
  • Etimologia: Del francès antic -isme, del llatí -ismus, segle XVII

Sufix

[modifica]

-ism

  1. Usat per a formar noms a partir d'altres amb el sentit d'allò que es fa, de l'estat en què és característic el primer nom o, en especial, de la doctrina que en deriva; equivalent al català -isme.

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]