-eny

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈɛɲ/, balear /ˈəɲ/, /ˈɛɲ/
Occidental: /ˈeɲ/
  • Etimologia: [1] Del llatí -ignus ‎(«fet de, semblant a»).
  • Etimologia: [2] Del castellà -eño, del llatí -ineus ‎(«pertanyent»), usat per formar gentilicis.

Sufix[modifica]

-eny m. ‎(nominal, femení -enya)

  1. Propi de, mena de.

Notes[modifica]

  • És de rendiment reduït.

Derivats[modifica]

Sufix[modifica]

-eny m. ‎(adjectival, femení -enya)

  1. Habitant o natural de.

Notes[modifica]

  • Usat com a equivalent de gentilicis adaptats del castellà.

Vegeu també[modifica]