-eny

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɛɲ/
	balear /ˈəɲ/, /ˈɛɲ/
Occidental:	/ˈeɲ/

• Etimologia: [1] Del llatí -ignus ‎(«fet de, semblant a»).
• Etimologia: [2] Del castellà -eño, del llatí -ineus ‎(«pertanyent»), usat per formar gentilicis.

Sufix

-eny m. ‎(nominal, femení -enya)

1. Propi de, mena de.

Notes

• És de rendiment reduït.

Derivats

Mots en català amb sufix -eny

Sufix

-eny m. ‎(adjectival, femení -enya)

1. Habitant o natural de.

Notes

• Usat com a equivalent de gentilicis adaptats del castellà.

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC