Vés al contingut

-au

De Viccionari
Potser volíeu: au, AU, Au, ,

Català

[modifica]
  • Etimologia: De l’antic -ats, del llatí -ātis, desinència de l’indicatiu actiu de la primera conjugació (cantōcantātis), amb evolució fonètica /kanˈta.ðes/ > /kanˈtad͡z/ > /kanˈtað/ > /kanˈtaw/, amb vocalització entre els segles XI i XII.

Desinència

[modifica]

-au ‎(verbal)

  1. Forma conjugada en segona persona del plural del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar.

Variants

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Actualment conservat en balear i alguerès.