ὄρνις

Grec antic

• Pronúncia:

Àtic del segle V aC: /ór.niːs/

Egipci del segle I: /ˈor.nis/

Koiné del segle IV: /ˈor.nis/

Bizantí del segle X: /ˈor.nis/

Bizantí del segle XV: /ˈor.nis/

• Etimologia: Segons Beekes, deriva d'un nom femení acabat en *-ih₂ de l'arrel obliqua h₃er-n- del protoindoeuropeu *h₃érō. L'alternativa ὄρνιξ ‎(órnix) és una formació posterior del plural de datiu ὄρνιξι ‎(órnixi) de l'arrel alternativa ὄρνῑχ- ‎(órnīkh-). Vegeu també ὄρνεον ‎(órneon) de la mateixa arrel.

Nom

ὄρνῑς ‎(órnīs) m. f. ‎(genitiu ὄρνιθος, 3a declinació)

1. ocell
2. pollastre

Variants

• ὄρνῑξ ‎(órnīx) (jònic, dòric)