χρόνος

Grec antic

• Pronúncia ^(AFI):

 

/kʰró.nos/ → /ˈxro.nos/ → /ˈxro.nos/

(àtica, segle V aC) /kʰró.nos/

(egípcia, segle I) /ˈkʰro.nos/

(koiné, segle IV) /ˈxro.nos/

(medieval, segle X) /ˈxro.nos/

(constantinopolitana, segle XV) /ˈxro.nos/

Nom

χρόνος ‎(khrónos) m. ‎(genitiu χρόνου)

1. temps

Declinació

Segona declinació de ὁ χρόνος; τοῦ χρόνου (àtic)

Cas / nombre	Singular	Dual	Plural
Nominatiu	ὁ χρόνος ho khrónos	τὼ χρόνω tṑ khrónō	οἱ χρόνοι hoi khrónoi
Vocatiu	χρόνε khróne	χρόνω khrónō	χρόνοι khrónoi
Acusatiu	τὸν χρόνον tòn khrónon	τὼ χρόνω tṑ khrónō	τοὺς χρόνους toùs khrónous
Genitiu	τοῦ χρόνου toû khrónou	τοῖν χρόνοιν toîn khrónoin	τῶν χρόνων tôn khrónōn
Datiu	τῷ χρόνῳ tôi khrónōi	τοῖν χρόνοιν toîn khrónoin	τοῖς χρόνοις toîs khrónois
Notes:	Aquesta taula mostra les desinències del mot en grec àtic. Per a més informació, vegeu Viccionari:Declinació dialectal del grec antic.