δῆμος

Grec antic

• Pronúncia: /ˈde.mos/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *deh₂- ‎(«dividir, fer grups»).

Nom

δῆμος ‎(dêmos) n. ‎(genitiu δήμου)

1. A Jònia, territori habitat i cultivat.
2. Districte, unió administrativa de l'antiga Grècia, inferior a la tribu (φῦλον, phylon).
3. Poble: els habitants d'una demarcació.
4. Ciutadans lliures, assemblea popular.

Variants

• δᾶμος ‎(dâmos), en dialecte dòric

Derivats

δημῐ́δῐον ‎(dēmídion) δημίζω ‎(dēmízō) δήμῐος ‎(dḗmios) δημόθεν ‎(dēmóthen) δημόομαι ‎(dēmóomai)

δημόσῐος ‎(dēmósios) δημότερος ‎(dēmóteros) δημοτεύομαι ‎(dēmoteúomai) δημότης ‎(dēmótēs)

δημοικός ‎(dēmoikós) δημώδης ‎(dēmṓdēs) δημώλης ‎(dēmṓlēs) δήμωμᾰ ‎(dḗmōma)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia