šuma

Potser volíeu: suma, sumà, sumá

Serbocroat

• Pronúncia: /'ʃuma/
• Etimologia: Probablement relacionat amb el protoeslau *gajь ‎(«bosc petit»), tot i que Petar Skok defensa que té un origen prebalcànic en l'iliri o el traci i, per tant, seria cognat de l'albanès proshëm ‎(«fusta»).

Nom

šuma f.

1. bosc

   Osećam se mirno u šumi.

   Al bosc em sento en pau.

   Na Pirinejima postoje jelove šume.

   Al Pirineu hi ha boscos d'avets.

Declinació

Declinació de šuma

	singular	plural
nominatiu	šuma	šume
vocatiu	šumo	šume
acusatiu	šumu	šume
genitiu	šume	šuma
datiu	šumi	šumama
locatiu	šumi	šumama
instrumental	šumom	šumama

Derivats

• šumar, šumarak, šumovit, šumski, šumostepa