èmic

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Etimologia: De l'anglès emic, creat generalitzant el concepte phonemic ‎(«fonemàtic»).

Adjectiu[modifica]

èmic m. ‎(femení èmica, plural masculí èmics, plural femení èmiques)

  1. (ciències socials) Basat en la descripció que es fa amb termes que tenen una significació (conscient o inconscient) per a l'individu que els empra.
  2. (etnopoètica) Basat en el mètode de recerca i anàlisi que interrelaciona el punt de vista nadiu, ètnic o propi amb una cultura concreta.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: è·mic (2)

Vegeu també[modifica]