viciar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bi.siˈa/, balear /vi.siˈa/
Occidental:  nord-occidental /bi.siˈa/
valencià /vi.siˈaɾ/, /bi.siˈa/

Verb[modifica]

viciar trans., pron. ‎(pronominal viciar-se)

  1. Fer agafar un mal costum.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: vicio, vicia, viciem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /biˈθjaɾ/
Americà: alt /b(i)ˈsjaɾ/, baix /biˈsjaɾ/

Verb[modifica]

viciar trans., pron. ‎(pronominal viciarse, present vicio, passat vicié, futur viciaré)

  1. viciar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vi·ciar (2)
  • Anagrama: vírica

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre viciar