ultrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /uɫˈtɾa/
Occidental:  nord-occidental /uɫˈtɾa/
valencià /uɫˈtɾaɾ/, /uɫˈtɾa/

Verb[modifica]

ultrar trans., intr.

  1. (transitiu) Portar més enllà d’un límit raonable.
  2. (intransitiu) Ultrapassar un límit raonable.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ultro, ultra, ultrem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ul·trar (2)

Vegeu també[modifica]