troncarien

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuŋ.kəˈɾi.ən/
	balear /tɾoŋ.kəˈɾi.ən/, /tɾuŋ.kəˈɾi.ən/
Occidental:	/tɾoŋ.kaˈɾi.en/

• Rimes: -ien

Verb

troncarien

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del condicional de troncar

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·ca·ri·en (4)
• Anagrames: contrarien, encortinar