tro
De Viccionari
Contingut |
Català [modifica]
Nom [modifica]
Accepcions [modifica]
tro m (pl.: trons)
- So sobtat que acompanya un llampec que és conseqüència de l'expansió de l'aire al pas de la descàrrega elèctrica.
- Soroll que fan les armes i artificis de foc.
- Soroll que fa la pòlvora, plata fulminant i salnitre.
- Soroll que l'assot d'un cotxer.
- Fer un tro: plorar fort i molt.
- Veu grossa.
- Peça d'artilleria antiga de gros calibre.
- Metafòricament, el poder d'un príncep guerrer.
- Se diu en la moral per la veu, eloqüència i predicació d'un orador vehement.
- Capseta de paper plena de pòlvora ben pitjada i embolicada ben estreta amb dos o tres voltes de fil que en ser llençada a terra amb la metxa encesa, reventa amb gran soroll i estrèpit.
- Soroll que fa una bomba.
- Familiarment, pet, ventositat.
- Fer tro: Fer-se alguna cosa notable, digne d'atenció.
- Fer tro: Fer soroll.
- La resta són trons: Locució amb què es dóna a comprendre la poca o cap importància d'algunes coses.
- Tot se ha anat amb trons: Haver parat tot en crits i res en obres.
Traduccions [modifica]
Traduccions: tro
|
|
Preposició [modifica]
- Antigament, fins. Per exemple: del primer dia tro al darrer.
Referències [modifica]
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tro
- Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre tro