torejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /tu.ɾəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /to.ɾeˈd͡ʒa/, valencià /to.ɾeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

torejar intr., trans.

  1. Lluitar, combatre amb els toros a la plaça.
  2. (pronominal col·loquial) Burlar-se d'algú, enganyar-lo.
    Demanem la subvenció a l'ajuntament i ens envien a la diputació, aquests a la generalitat i els de la generalitat altre cop a l'ajuntament, ens estan torejant!

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: torejo, toreja, toregem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot