tartarinesc

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /tər.tə.ɾiˈnɛsk/
balear /təɾ.tə.ɾiˈnəsk/, /tər.tə.ɾiˈnɛsk/
Occidental:  /taɾ.ta.ɾiˈnesk/

Adjectiu[modifica]

tartarinesc m. ‎(femení tartarinesca, plural masculí tartarinescs o tartarinescos, plural femení tartarinesques)

  1. fanfarró
    «Els pagesos no mengen generalment la caça: la venen. Aquesta tendència a la clandestinitat i a fer-ho tot sota la capa els distingeix molt, és en realitat una nota oposada a la tartarinesca i exagerada mentalitat dels caçadors.» (Josep Pla, Els pagesos, 1952)
    «El viatge va ser molt més entretingut, perquè em vaig trobar de companys de vagó don Pere Grau Maristany, comte de Lavern, i un personatge tartarinesc que anava amb patilles com el general Weyler.» (Josep M. de Sagarra, Memòries, 1954)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tar·ta·ri·nesc (4)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Rodamots sobre tartarinesc