taŕakon
Ibèric[modifica]
- Pronúncia(i): /daraɡon/, /tarakon/
- Etimologia: Conegut per monedes amb la llegenda (taŕakon śalir), amb la mateixa arrel que Tàrrega, s’ha relacionat amb una base *tar preindoeuropea, existent a la Mediterrània occidental, com a hidronímic responent a la idea de terres d’al·luvió, de desembocadures de rius, d’aiguamolls, de ports marítims.
Nom propi[modifica]
taŕakon • ()
Descendents[modifica]
- Llatí: Tarraco
Notes[modifica]
- No està clara la diferència entre taŕakon i kese (). Podria ser el mateix nucli, dos de diferents o bé pot indicar el topònim i l’ètnia.
Vegeu també[modifica]
- La ciutat de Tarragona, Josep Maria Recasens i Comes, 1966.