sortior
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
sortior (1a present?), sortīre (2a present), sortīrī (infinitiu), sortītus sum (perfet); deponent
- sortejar, tocar, sortir segons els daus o un altre element d'atzar
- Sortitus est Macedoniam provinciam.
- Li ha sortit la província de Macedònia.
- dividir, distribuir, repartir a sorts
- Reliqua rerum tuarum post te alium atque alium dominum sortientur.
- La resta dels teus béns, després de tu, faran cap primer a un amo i després a un altre.