sexta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɛks.tə/, occidental /ˈseks.ta/
• Etimologia: Del llatí sexta ‎(«sisena»). Doblet del patrimonial sesta.

Nom

sexta f. ‎(plural sextes)

1. (històric) Tercera de les quatre parts del dia romà, entre la terça i la nona, començant a la sisena hora diürna, entre les 12 i 15 hores en l’equinocci.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sext ^(en)
• Castellà: sexta ^(es) f.
• Francès: sexte ^(fr) f.
• Italià: sesta ^(it) f.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈseks.ta/, meridional /ˈseh.ta/

Americà: alt /ˈseks.t(a)/, baix /ˈsekh.ta/

• Rimes: -eksta

Numeral

sexta

1. forma femenina de sexto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛks.taː/, /ˈsɛks.ta/

Adjectiu

sextā

1. ablatiu femení singular de sextus

sexta

1. nominatiu femení singular de sextus
2. nominatiu neutre plural de sextus
3. vocatiu femení singular de sextus
4. vocatiu neutre plural de sextus
5. acusatiu neutre plural de sextus