sagarrejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /sə.ɣə.rəˈʒa/
balear /sə.ɣə.rəˈd͡ʒa/, /sə.ɣə.rəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /sa.ɣa.reˈʒa/
valencià /sa.ɣa.reˈd͡ʒaɾ/, /sa.ɣa.reˈd͡ʒa/

Verb[modifica]

sagarrejar intr.

  1. Escriure a l’estil de Josep M. de Sagarra.
    «Aquests articles que escric diàriament tenen la influència de Josep M. de Sagarra, de Gaziel, de Josep Maria Planes, de Josep Pla... “Sagarrejo”, “planejo”... Doncs què, si no? Quin altre remei tinc?» (Manuel Cuyàs, «Sagarrejar», El Punt Avui, 12 abril 2014)
    «No solament Sagarra no sagarrejava en la seva traducció de la Commedia, sinó que dantejava d'allò més quan escrivia el proemi del seu enorme i il·legit Poema de Montserrat (Narcís Comadira, L'ànima dels poetes, 2002)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: sagarrejo, sagarreja, sagarregem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sa·gar·re·jar (4)
  • Anagrama: garrejaràs