rutuni

Romaní

• Etimologia: Del grec bizantí ρουθούνι ‎(routhoúni).

Nom

rutuni f.

1. nariu

Descendents

• Caló català: rutsaní ‎(rrucəní)

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.