renard

De Viccionari


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del francès antic renard, d’origen antroponímic.

Nom[modifica]

renard m. ‎(plural renards)

  1. guineu

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ʁəˈnaʁ/
  • Etimologia: Nom del protagonista del Roman de Renart, un recull de contes del segle XII, de l’antropònim germànic *Raginaharduz ‎(literalment «consell fort»), origen del cognom català Renart i de l’alemany Reinhard.

Nom[modifica]

renard m. ‎(plural renards, femení renarde)

  1. guineu (Vulpes)

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]