puró

Potser volíeu: puro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /puˈɾo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del caló puró, del romaní phuro ‎(«vell»), del sànscrit वृद्ध ‎(vṛddhá, «crescut»).

Nom

puró m. ‎(plural purós)

1. (argot) vell
2. (argot) pare

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ró (2)
• Anagrames: prou, urpo

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Caló català

• Pronúncia: /puˈɾo/
• Etimologia: Del romaní phuro.

Adjectiu

puró ‎(femení purí)

1. vell

   «Paio, diquela lo puró que és el cangalló, i mangues un sacai.» (Moisés Peñalver, «Això de l'escalfament i tal», Diari Més, 03/12/2019)

   Paio, mira què vell que és el carro, i jo soc un maniquí.

Variants

• pureta

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33