pretendent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾə.tənˈden/
	balear /pɾə.tənˈdent/, /pɾə.tənˈden/
Occidental:	nord-occidental /pɾe.tenˈden/
	valencià /pɾe.tenˈdent/, /pɾe.tenˈden/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí praetendens, participi de praetendere ‎(«pretendre»), de prae- ‎(«per anticipat») i tendere ‎(«dirigir-se a»), segle XV.

Nom

pretendent m. ‎(plural pretendents, femení pretendenta)

1. Persona que pretén alguna cosa, especialment tenir drets a regnar.

   Pretendent a la Corona de França.

2. Persona que aspira a casar-se amb altri.

   És una noia que té molts pretendents.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Verehrer ^(de)
• Basc: pretendente ^(eu)
• Castellà: pretendiente ^(es)
• Esperanto: svatanto ^(eo)
• Francès: prétendant ^(fr)
• Grec: ενάγων ^(el) ‎(enàgon)
• Italià: pretendente ^(it)
• Rus: жених ^(ru) ‎(jenikh)
• Turc: talip ^(tr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·ten·dent (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB