praesto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈprajs.toː/
• Etimologia: Combinació de prae- («al davant») i hesto, forma de l'arrel indoeuropea *ĝhesto («mà, braç»).

Adverbi

praesto

1. present, llest, a mà, a punt, aquí

   Ex.:Sed ubi est frater? —praesto adest, (traducció:«Però on és el meu germà? -Sóc aquí, tot llest.»)

Derivats

• praestus

Adjectiu

praestō

1. datiu masculí singular de praestus
2. datiu neutre singular de praestus
3. ablatiu masculí singular de praestus
4. ablatiu neutre singular de praestus

Verb

praestō ‎(1a present^?), praestās ‎(2a present), praestāre ‎(infinitiu), praestitī ‎(perfet), praestātum ‎(supí)

1. estar-se al davant
2. excel·lir, ser superior

   Ex.:Praestare inter suos , (traducció:«Ser superior als altres.»)

3. presentar-se, mostrar-se

   Ex.:Praestare se invictum , (traducció:«Mostrar-se invencible.»)

4. prestar, oferir

   Ex.:Praestare debitum honorem , (traducció:«Prestar l'honor degut.»)

5. garantir

   Ex.:ego tibi a vi praestare nihil possum , (traducció:«No puc donar-te garantia contra la violència.»)

6. conservar

   Ex.:Praestare rempublicam pueris , (traducció:«Conservar la República per als nens.»)