poció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.siˈo/
	balear /po.siˈo/, /pu.siˈo/
Occidental:	/po.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí pōtiō.

Nom

poció f. ‎(plural pocions)

1. Beuratge emprat antigament, al qual se li atribueïen propietats guaridores, tot i que per fer-ho podia causar el vòmit.

   «En donar la poció, o beguda freda én estęs febres no se ha de guardar la occasió, mana Galè, de les altres febres pútrides, per certes causes, q no se han de disputar en nostra lļengua Cathalana...» ()

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Trank ^(de) m.
• Anglès: potion ^(en)
• Basc: edabe ^(eu)
• Búlgar: елексир ^(bg) m. ‎(eleksir)
• Castellà: poción ^(es)
• Esperanto: eliksiro ^(eo)
• Finès: mikstuura ^(fi), myrkkymalja ^(fi)
• Francès: potion ^(fr)
• Friülà: bevarìn ^(fur) m.
• Gallec: beberaxe ^(gl) m., apócema ^(gl) f.
• Grec: φίλτρο ^(el) n. ‎(filtro)
• Hebreu: שיקוי‎ ^(he) m.
• Italià: pozione ^(it)
• Llatí: veneficium ^(la) n., potio ^(la) f.
• Macedoni: напивка ^(mk) f.
• Malai: posyen ^(ms)
• Neerlandès: drankje ^(nl) n.
• Portuguès: poção ^(pt) f.
• Romanès: poțiune ^(ro) f.
• Rus: сна́добье ^(ru) n. ‎(snàdobie), зе́лье ^(ru) n. ‎(zélie)
• Suec: trolldryck ^(sv) c.
• Turc: iksir ^(tr)
• Txec: lektvar ^(cs) m.
• Xinès: 药剂 ^(zh) ‎(yàojì)

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ci·ó (3)
• Anagrames: copio, opció

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB