plata

Català

• Pronúncia: or. /ˈplatə/, occ. /ˈplata/
• Etimologia: Del llatí hispànic platta, làmina de metall.

Nom

Accepcions

pla·ta f (pl.: plates)

1. Metall preciós, blanc i brillant, molt bon conductor de la calor i de l'electricitat. Es troba lliure o formant part de diferents minerals, generalment en forma de sulfur. S'empra en la fabricació de monedes, joieria, com a catalitzador, etc., i algunes de les seves sals en fotografia.
2. Plat gran, sovint de forma ovalada, per a servir el menjar a taula.

Derivats

• platejar
• plateresc
• platada
• plàtera

Sinònims

• argent

Traduccions

    plata [1] (metall)

Aragonès: archent (an) Alemany: Silber (de) Anglès: silver (en) Castellà: plata (es) Basc: zilar (eu) Francès: argent (fr)

Gallec: prata (gl) Italià: argento (it) Llatí: argentum (la) Occità: argent (oc) Romanès: argint (it)

    plata [2] (plat)

Anglès: platter (en) Castellà: fuente (es)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre plata
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre plata