pignoràreu

Potser volíeu: pignorareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /piŋ.nuˈɾa.ɾəw/
	balear /piŋ.noˈɾa.ɾəw/, /piŋ.nuˈɾa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /piŋ.noˈɾa.ɾew/, valencià /piɡ.noˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

pignoràreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de pignorar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pignorar

Variants

• [2] pignoréssiu, pignorésseu, pignoràssiu, pignoràsseu