picassiano

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pi.kaˈsja.no/

Americà: alt /pi.k(a)ˈsja.no/, baix /pi.kaˈsja.no/

• Rimes: -ano
• Etimologia: De Picasso i el sufix -iano, segle XX.

Adjectiu

picassiano m. ‎(femení picassiana, plural masculí picassianos, plural femení picassianas)

1. picassià

   «Catalogar la bibliografía picassiana es una tarea desmesurada para la extensión que permite un diario.» (Redacció d'El País, Un Picasso de antología, Diario El País, set. 1977)

   Catalogar la bibliografia picassiana és una tasca desmesurada per a l'extensió que permet un diari.

   «Sin embargo, de poco o nada han servido estos intentos de "diálogo" cuando todavía a día de hoy se sigue hablando y enseñando el cubismo en términos de creación europea y picassiana en lugar de en términos de apropiación, negación y plagio de lenguajes plásticos de África.» (Eugenia Tenenbaum (@eugeniatenenbaum), No, Picasso no inventó el cubismo. (7a imatge), Instagram, nov. 2021)

   Això no obstant, aquests intents de "diàleg" han servit entre poc i gens si encara avui es parla del cubisme i s'ensenya com una creació europea i picassiana en lloc de com l'apropiació, negació i plagi de llenguatges plàstics de l'Africa que és.

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·cas·sia·no (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre picassiano