perseguir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pər.səˈɣi/, balear /pəɾ.səˈɣi/
alguerès /pal.siˈɣi/
Occidental:  nord-occidental /per.seˈɣi/
valencià /peɾ.seˈɣiɾ/, /peɾ.seˈɣi/

Verb[modifica]

perseguir trans.

  1. Seguir una persona, animal o objecte que s'està escapant amb intenció d'atrapar-lo.
  2. Anar a darrere d'algú o buscar-lo per tot arreu amb l'objectiu de fer-li algun mal o d'aconseguir alguna cosa a canvi.
  3. Intentar aconseguir un objectiu a través del treball assidu.
  4. Procedir, la justícia, contra un delicte o una persona.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: persegueixo, persegueix, perseguim

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: per·se·guir (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \peɾ.seˈɣiɾ\
Americà: alt /peɾ.s(e)ˈɡiɾ/, baix \peɾ.seˈɣiɾ\
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: (pendent)

Verb[modifica]

perseguir trans. ‎(present persigo, passat perseguí, futur perseguiré)

  1. perseguir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: per·se·guir (3)