percolàreu

Potser volíeu: percolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.kuˈɫa.ɾəw/
	balear /pəɾ.koˈɫa.ɾəw/, /pər.kuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	/peɾ.koˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

percolàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de percolar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb percolar

Variants

• [2] percoléssiu, percolésseu, percolàssiu, percolàsseu