pandemònium
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /pən.dəˈmɔ.ni.um/, occidental /pan.deˈmɔ.ni.um/
- Etimologia: De l'anglès pandemonium, segle XIX, del grec antic πᾶν (pân, «tot») i del llatí daemonium («dimoni»), creat per John Milton en l’obra Paradise Lost (1667).
Nom[modifica]
pandemònium m. (plural pandemòniums)
- Lloc imaginari on es reuneixen els esperits de l’infern.
- «Cavalcaven afal·lerats i mig enfollits cap al declivi vermell del dia, cap a les terres de l'ocàs i al pandemònium distant del sol.» (Victòria Oliva, Com llegir i per què, 2000)
- Situació tumultuària amb cridòria i confusió per exaltació o irritació de la gent.
- «Enllà de la cortina s'està desfermant un pandemònium: reclamen a crits els actors perquè surtin a escena.» (Xavier Romeu i Jover, Els gegants de la muntanya, 1990)
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Anglès: Pandæmonium (en), pandemonium (en)
- Castellà: pandemónium (es), pandemonio (es) m.
- Francès: pandémonium (fr) m.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pan·de·mò·ni·um (5)