otomà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.tuˈma/
	balear /o.toˈma/, /u.tuˈma/
Occidental:	/o.toˈma/

• Rimes: -a

Adjectiu

otomà m. ‎(femení otomana, plural masculí otomans, plural femení otomanes)

1. Relatiu o pertanyent a l'Imperi Otomà o als otomans.
2. turc

Traduccions

Relatiu o pertanyent

• Alemany: osmanisch ^(de)
• Anglès: Ottoman ^(en)
• Àrab: عُثْمَانِيّ‎ ^(ar)
• Castellà: otomano ^(es)
• Danès: osmannisk ^(da)
• Eslovè: otománski ^(sl)
• Finès: ottomaanien ^(fi)
• Francès: ottoman ^(fr)
• Friülà: otoman ^(fur)
• Grec: οθωμανικός ^(el) ‎(othomanikós)
• Hongarès: oszmán ^(hu)
• Irlandès: Otamánach ^(ga)
• Italià: osmanico ^(it)
• Javanès: Usmaniyah ^(jv)
• Llatí: osmanicus ^(la)
• Neerlandès: Osmaans ^(nl)
• Noruec: osmansk ^(no)
• Polonès: osmański ^(pl)
• Portuguès: otomano ^(pt)
• Rus: осма́нский ^(ru) ‎(osmanski)
• Serbocroat: османски ^(sh), osmanski ^(sh)
• Suec: osmansk ^(sv)
• Turc: Osmanlı ^(tr)
• Txec: osmanský ^(cs)
• Xinès: 奧斯曼 ^(zh) ‎(奥斯曼, àosīmàn)

Nom

otomà m. ‎(plural otomans, femení otomana)

1. Persona que habita o és originària de l'Imperi Otomà.
2. Persona originària dels pobles turcs de l'Àsia Central
3. turc
4. Teixit de cotó ordit de llana o seda, més gran que el fai.

Traduccions

Persona

• Alemany: Osmane ^(de) m.
• Anglès: Ottoman ^(en)
• Àrab: عُثْمَانِيّ‎ ^(ar) m.
• Armeni: օսման ^(hy) ‎(osman)
• Castellà: otomano ^(es)
• Danès: osman ^(da) c.
• Finès: ottomaani ^(fi)
• Francès: ottoman ^(fr) m.
• Gallec: otomano ^(gl) m.
• Grec: Οθωμανός ^(el) m. ‎(Othomanós)
• Hongarès: oszmán ^(hu)
• Irlandès: Otamánach ^(ga) m.
• Italià: osmanli ^(it) m. f.
• Neerlandès: Osmaan ^(nl) m.
• Noruec: osman ^(no) m.
• Portuguès: otomano ^(pt) m.
• Rus: оттоман ^(ru) m. ‎(ottoman)
• Serbocroat: Османлија ^(sh), Osmanlija ^(sh) m.
• Turc: Osmanlı ^(tr)
• Xinès: 奧斯曼人 ^(zh) ‎(奥斯曼人, àosīmànrén)

Teixit

• Castellà: otomán ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·to·mà (3)
• Anagrama: amoto ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot, ésAdir