orgue
Català[modifica]
Nom[modifica]
orgue m. (plural orgues o òrguens)
- Instrument aeròfon que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats.
- (arcaisme) òrgan
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Alemany: Orgel (de) f.
- Anglès: organ (en)
- Armeni: երգեհոն (hy) (ierguehon)
- Asturià: muérganu (ast) m.
- Búlgar: орга́н (bg) m. (organ)
- Castellà: órgano (es)
- Coreà: 오르간 (ko) (oreugan)
- Eslovac: organ (sk) m.
- Eslovè: orgle (sl) f. pl.
- Esperanto: orgeno (eo)
- Estonià: orel (et)
- Feroès: urga (fo) f.
- Finès: urut (fi) pl.
- Francès: orgue (fr)
- Frisó occidental: oargel (fy) n.
- Friülà: orghin (fur) m.
- Gallec: órgano (gl) m., orgo (gl) m.
- Gal·lès: organ (cy) m. f.
- Georgià: ორგანი (ka) (òrgani)
- Grec: όργανο (el) n. (órgano)
- Hebreu: אוֹרְגָּן (he) m.
- Hindi: ऑर्गन (hi) m.
- Hongarès: orgona (hu)
- Indonesi: organ (id)
- Irlandès: orgán (ga) m.
- Islandès: orgel (is) n.
- Italià: organo (it)
- Japonès: 風琴 (ja)
- Letó: ērģeles (lv) f. pl.
- Lituà: vargonai (lt) m. pl.
- Llatí: organum (la) n.
- Luxemburguès: Uergel (lb)
- Macedoni: оргула (mk) f.
- Malai: organ (ms)
- Noruec: orgel (no) n.
- Polonès: organy (pl) pl.
- Portuguès: órgão (pt) m.
- Romanès: orgă (ro) f.
- Rus: орга́н (ru) m. (organ)
- Serbocroat: о̀ргуље (sh) f. pl. (ciríl·lic), orgulje (sh) f. pl. (llatí)
- Suec: orgel (sv) c.
- Tadjik: арғунун (tg)
- Tagal: organo (tl)
- Tai: ออร์แกน (th)
- Turc: org (tr)
- Txec: varhany (cs) pl.
- Ucraïnès: орга́н (uk) m. (orhan)
- Való: ôre (wa) f.
- Vietnamita: oóc-gan (vi)
- Xinès: 風琴 (zh) (风琴, fēngqín)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: or·gue (2)
- Anagrama: rogué
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - orgue. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
Francès[modifica]
- Pronúncia: /ɔʁɡ/
Nom[modifica]
orgue m. (plural orgues)
Vegeu també[modifica]
- orgue. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].