ofici

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /uˈfi.si/
balear /oˈfi.si/, /uˈfi.si/
Occidental:  /oˈfi.si/

Nom[modifica]

ofici m. ‎(plural oficis)

  1. Professió que implica una sèrie de tècniques i sabers específics, normalment usat per a feines manuals.
    -L'aprenentatge d'un ofici durava un període aproximat de tres o quatre anys.[1]
    A la ciutat, hi vivia un sabater, anomenat Hershel, un mestre en el seu ofici.[2]
  2. Allò que s'està obligat a fer.
    Però el joc continua: ara arriba prenent unes ales, un sicofant, les vol per poder ésser més eficient en el seu ofici de denunciar.[3]
  3. Domini d'un art.
  4. Document de comunicació entre òrgans administratius, amb destinatari concret.
    Així ho diu la Corporació provincial de València, en lo seu ofici dictat amb un entusiasme consemblant al que respira la carta dels lletrats.
  5. Missa i altres funcions litúrgiques efectuades per un sacerdot.
    Aquest apèndix reflecteix fonamentalment el leccionari de l'ofici de Corpus Christi usual en aquesta època.[4]

Relacionats[modifica]

oficina, oficial

Compostos i expressions[modifica]

  • torn d’ofici: torn gratuït i obligatori
  • fer-ho d’ofici: sense haver de demanar-ho explícitament altri

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·fi·ci (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Carles Enrech Molina, Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923), 2005
  2. El bosc de contes, 2004
  3. Aristòfanes, Comèdies (vol. IV): Els ocells. Lisístrata, Fundació Bernat Metge
  4. Miscel·lània litúrgica catalana, 1994