nàhuatl

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈna.u.əɫ/, occidental /ˈna.u.aɫ/
• Etimologia: Del nàhuatl nāhuatlahtōlli ‎(literalment «parlar pla»), de nāhuatl ‎(«parla clara») i tlahtōlli ‎(«llengua»).

Nom

nàhuatl m. ‎(només en singular)

1. Antiga llengua nahua parlada per la noblesa asteca i usada com a llengua franca a bona part de Mesoamèrica.
2. Grup de llengües o dialectes nahua parlats al centre de Mèxic.

Sinònims

• (llengua antiga) nahua clàssic, asteca clàssic

Traduccions

Llengua antiga

• Alemany: Nahuatl ^(de) n.
• Anglès: Classical Nahuatl ^(en)
• Armeni: նահուատլ ^(hy) ‎(nahuatl)
• Castellà: náhuatl ^(es) m.
• Danès: nahuatl ^(da)
• Finès: nahuatl ^(fi)
• Francès: nahuatl ^(fr) m.
• Gallec: náhuatl ^(gl) m.
• Irlandès: Nachuáitlis ^(ga) f.
• Italià: nahuatl ^(it) m.
• Japonès: ナワトル語 ^(ja)
• Macedoni: нава́тл ^(mk) m.
• Nàhuatl: nauatlajtoli ^(nah)
• Neerlandès: Nahuatl ^(nl)
• Polonès: nahuatl ^(pl) m.
• Portuguès: nahuatl ^(pt) m.
• Rus: науа́тль ^(ru) m. ‎(nauatl)
• Serbocroat: нaхуатл ^(sh) (ciríl·lic), nahuatl ^(sh) m. (llatí)
• Suec: nahuatl ^(sv)
• Txec: nahuatl ^(cs) m.
• Ucraïnès: науатль ^(uk) m. ‎(nauatl)
• Xinès: 納瓦特爾語 ^(zh) ‎(纳瓦特尔语, nàwǎtè'ěryǔ)

Llengües del centre de Mèxic

• Anglès: Nahuatl ^(en)

Adjectiu

nàhuatl inv. ‎(plural nàhuatls)

1. Relatiu a la llengua nahua dels asteques.

Miscel·lània

• Síl·labes: nà·hu·atl (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DNV, GDLC, GEC, Optimot