maimó

De Viccionari
Potser volíeu: Maimó


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /məjˈmo/, occidental /majˈmo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: De l'àrab مَيْمُون ‎(maymūn, «feliç»), segle XIII. Doblet de mona.

Adjectiu[modifica]

maimó m. ‎(femení maimona, plural masculí maimons, plural femení maimones)

  1. ronser, lent, parsimoniós, despreocupat
    «la vol publicar, però com és tan maimó de corregir me sembla que passarem un quan temps sense veure-la» (Joan Requesens i Piqué, Estudis verdaguerians de Jaume Collell, 1996)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mai·mó (2)
  • Anagrama: mòmia

Vegeu també[modifica]