müssen
Alemany[modifica]
- Pronúncia: /ˈmʏsən/; ⓘ
- Etimologia: De l'alemany antic mouzan, procedent del protogermànic *mōtaną.
Verb[modifica]
müssen
- caler, haver de (obligació)
- Wenn du willst den Geld nehmen, die Sparschwein brochen muss. - «Per agafar els diners cal que trenquis la guardiola.»
- Ich habe es nicht müssen, aber ich habe es getan. - «No calia que ho fes, però ho he fet.»
- Ich muss weg. - «He d'anar.»
- haver de (deducció objectiva)
- Sie müssen Annekes Schwester sein; ich habe schon viel von Sie gehört. - «Vostè ha de ser Annekes Schwester sein, n'he sentit a parlar molt.»
Notes[modifica]
- La diferència amb el verb sollen és que müssen s'empra per parlar d'una obligació real i objectiva, mentre que sollen s'empra per expressar l'obligació subjectiva o de tipus moral.
- Anteriorment al 1996, algunes formes conjugades d'aquest verb s'escrivien amb la lletra ß ( muß, mußte, müßte, etc.), però des de llavors la forma correcta és amb doble essa.
- Al sud d'Alemanya i a Àustria s'acostuma a fer servir l'infinitiu en comtes del participi per fer el pretèrit perfet: ich habe nicht müssen i no ich habe nicht gemusst.
- En les formes conjugades compostes, quan el complement directe del verb müssen és un altre verb, es fa servir l'infinitiu en comptes del participi. Aquest fenomen s'anomena el doble infinitiu. Ex.: Das hätten wir machen müssen («Ho havíem d'haver fet»).
Conjugació[modifica]
| Infinitiu | müssen |
| Verb auxiliar | haben |
| Participi passat | gemusst |
| Temps passat | ich musste |
| Participi present | müssend |
| Tercera persona sing. present | er/sie muss |