indefugibilitat

Català[modifica]

Oriental:	/in.də.fu.ʒi.βi.ɫiˈtat/
Occidental:	nord-occidental /in.de.fu.ʒi.βi.ɫiˈtat/, valencià /in.de.fu.d͡ʒi.bi.ɫiˈtat/

indefugibilitat f. ‎(només en singular)

Qualitat d'indefugible.
«De fet, la secció “La torre” de Girar/caure – que potser inclou records familiars reals – comença amb un “Tota la casa cau,/ tot cau”; i potser per açò, per la indefugibilitat del “ritme” – també el de l’intertextual i sovintejat Vinicius de Moraes – que ens mena a la mort, potser per açò el darrer poema del llibre, anomenat “Hic sunt dracones“, es mostra èticament esperançat.» (Pere Císcar, «Perdre’s en girar i caure», Núvol, maig 2022)

«La festa és un desafiament -incomplet, però taumatúrgic-, a la indefugibilitat de la mort, insisteixo, de la perseverant mort del cos. I encara més important, contra la irrenunciable reivindicació d'una existència intel·lectualment feliç. Vet aquí el triomf de la festa, de la vida.» (Bienve Moya, «Celebrar la vida, objectiu i mòbil de la festa», Eix Diari, abril 2022)

Traduccions