harmonia

Català

• Etimologia: Del llatí harmonĭa i aquest del grec ἁρμονία, de ἁρμός, ajust, combinació.
• Rimes: les acabades en -ia

Nom

Accepcions

harmonia f. (pl.: harmonies)

1. Correcta combinació i unió de les diverses parts que conformen un tot
2. Tècnica i art de formar i enllaçar acords

Derivats

• harmònic
• harmònicament
• harmoniós
• harmoniosament
• harmonització
• harmonitzador
• harmonitzar