furient

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fu.ɾiˈen/
	balear /fu.ɾiˈent/, /fu.ɾiˈen/
Occidental:	nord-occidental /fu.ɾiˈen/
	valencià /fu.ɾiˈent/, /fu.ɾiˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí furĕre ‎(«estar fora de si»).

Adjectiu

furient inv. ‎(plural furients)

1. Dit de quelcom que es mou amb fúria.

   Furient va esclatant l'odi per la terra [...] (Joan Maragall, Paternal).

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·ri·ent (3)
• Heterograma de 7 lletres (efinrtu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB