finta

De Viccionari


Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfin.tə/, occidental /ˈfin.ta/
  • Rimes: -inta
  • Etimologia: De l'italià finta, participi de fingere ‎(«fingir»).

Nom[modifica]

finta f. ‎(plural fintes)

  1. (esports) Gest enganyador amb la intenció de guanyar avantatge.

Traduccions[modifica]

Traduccions

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fin·ta (2)

Vegeu també[modifica]


Italià[modifica]

Verb[modifica]

finta

  1. participi passat femení singular de fingere
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=finta&oldid=2236030»