finim
Català[modifica]
Verb[modifica]
finim
- primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de finir
- primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb finir
- primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb finir
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: ínfim
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
finim
- primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de finir
- primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de finir
- primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de finir
- primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de finir