Vés al contingut

fatu

De Viccionari

Català[modifica]

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa.tu/
Etimologia: Del llatí fatuus ‎(«neci, fat»), segle XIX. Doblet del patrimonial fat.

Adjectiu[modifica]

fatu m. ‎(femení fàtua, plural masculí fatus, plural femení fàtues)

Presumptuós i vanitós sense fonament.

Traduccions[modifica]

Traduccions

Anglès: conceited ^(en), fatuous ^(en)
Castellà: fatuo ^(es)
Francès: fat ^(fr)
Italià: fatuo ^(it)

Miscel·lània[modifica]

Síl·labes: fa·tu (2)
Anagrama: tufa

Vegeu també[modifica]

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=fatu&oldid=2301618»

Categoria oculta:

Diccionari invers en català