estrangulau

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

estrangulau

  1. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de estrangular
  2. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb estrangular


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

estrangulau

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de estrangular
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de estrangular