esmeril

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əz.məˈɾiɫ/, occidental /ez.meˈɾiɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del grec bizantí σμερίλιον ‎(smerílion), diminutiu de σμερί ‎(smerí), del clàssic σμύρις ‎(smýris), segle XV.

Nom

esmeril m. ‎(plural esmerils)

1. Mineral de color fosc i molt dur, una varietat de corindó, emprat per a treballar metalls, vidre i pedres precioses.

Variants

• esmerill (antic)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: emery ^(en)
• Castellà: esmeril ^(es) m.
• Francès: émeri ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·me·ril (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ez.meˈɾil/, meridional /eh.meˈɾil/

Americà: alt /ez.meˈɾil/, baix /eh.meˈɾil/

• Rimes: -il
• Etimologia: Del català esmeril.
• Etimologia: Del francès antic esmeril, del fràncic *smiril ‎(«esmirla»).

Nom

esmeril m. ‎(plural esmeriles)

1. esmeril
2. paper de vidre

Nom

esmeril m. ‎(plural esmeriles)

1. armarill

Miscel·lània

• Síl·labes: es·me·ril (3)