enxarnador
Català[modifica]
- Pronúncia(i): central /əɲ.ʃər.nəˈðo/
- Etimologia: Del català antic eixernedor, de eixernir («purgar»).
Nom[modifica]
enxarnador m. (plural enxarnadors)
- comporta
- «Posats en renglera sobre’l pontot del enxarnador, semblavam granotes assoleyantnos.» (Anton Busquets i Punset, Recorts: D’estiu, Jocs Florals de Barcelona, 1904)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·xar·na·dor (4)