ensordiment

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.sur.diˈmen/
	balear /ən.soɾ.ðiˈment/, /ən.sur.ðiˈmen/
Occidental:	nord-occidental /en.sor.ðiˈmen/
	valencià /en.soɾ.ðiˈment/, /en.soɾ.ðiˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De ensordir i el sufix -ment.

Nom

ensordiment m. ‎(plural ensordiments)

1. Fet d’ensordir.
2. (fonètica) Procés pel qual un so sonor esdevé sord.

   «Tots els parlars catalans, sense excepció, presenten un procés d’ensordiment d’obstruents finals.» ((Pilar Prieto i Vives, Fonètica i fonologia. Els sons del català, 2014, Editorial UOC, ISBN 9788490642948.)

Antònims

• sonorització

Traduccions

Traduccions

• Anglès: devoicing ^(en)
• Castellà: ensordecimiento ^(es) m.
• Francès: assourdissement ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·sor·di·ment (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot