enrajolàreu

Potser volíeu: enrajolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.rə.ʒuˈɫa.ɾəw/
	balear /ən.rə.ʒoˈɫa.ɾəw/, /ən.rə.ʒuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /en.ra.ʒoˈɫa.ɾew/, valencià /en.ra.d͡ʒoˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enrajolàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enrajolar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrajolar

Variants

• [2] enrajoleguéssou, enrajoléssiu, enrajolésseu, enrajolàssiu, enrajolàsseu