enduguen

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

enduguen

  1. (occidental, balear) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb endur-se
  2. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb endur-se

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·du·guen (3)